WordShot
CA
Baixa-la

Blog

Com millorar el vocabulari d'adult: què en diu la recerca

Els adults continuen aprenent paraules durant dècades. Cinc hàbits amb estudis al darrere, una rutina setmanal i què pot fer i què no cadascun.

Publicat

Primer pla d'una pàgina d'un diccionari antic amb les entrades artifice, artificer i artificial

Foto: Mick Haupt / Unsplash

Un gran estudi fet amb milers de participants a internet calcula que un parlant nadiu d'anglès americà de 20 anys coneix de mitjana unes 42.000 paraules, i un de 60, unes 48.000. Els adults continuen sumant paraules molt després d'acabar els estudis, i la majoria no surten de cap classe: arriben llegint i escoltant, d'una en una.

La resposta pràctica, doncs, és provocar més d'aquestes trobades i treure'n més profit. Llegeix més, i llegeix textos més densos que la conversa de cada dia. Quan una paraula t'aturi, endevina què vol dir i després comprova-ho. Aprèn les peces més habituals de les paraules, per reconèixer paraules emparentades amb les que ja coneixes. Fes que les paraules noves et tornin a sortir. I fes-les servir en frases teves. Cadascun d'aquests hàbits té recerca al darrere, gairebé tota amb infants o amb gent que aprèn una segona llengua, i cap d'ells no necessita una app.

Una advertència abans de començar: les xifres de vocabulari i de paraules rares d'aquest article s'han mesurat en anglès. En català les proporcions poden ser unes altres, però la lògica dels hàbits no depèn de la llengua.

Els adults sí que continuen aprenent paraules

Les xifres de dalt són de Brysbaert i col·laboradors (2016), que van combinar estudis anteriors amb un gran test de vocabulari en línia. Van comptar lemes, que són més o menys les entrades del diccionari: corre, corren i corria compten una sola vegada. La seva estimació per als 20 anys va d'uns 27.000 lemes per al 5 % que menys en sap fins a 52.000 per al 5 % que més en sap. Entre els 20 i els 60, la persona mitjana n'afegeix uns 6.000 més, o «aproximadament un lema nou cada 2 dies». Els autors també avisen que conèixer una paraula, en el seu recompte, «pot ser tan superficial com saber que la paraula existeix».

Una metaanàlisi de Verhaeghen (2003) apunta en la mateixa direcció. En 324 comparacions entre adults joves i grans, els grans van treure de mitjana 0,80 desviacions estàndard més en els tests de vocabulari. Són comparacions entre grups d'edat, no les mateixes persones seguides en el temps, i l'educació n'explica una part: en els tests de tria múltiple la diferència desapareixia un cop es tenia en compte l'educació, mentre que en els tests en què calia trobar la resposta sense opcions, comptaven tant l'edat com l'educació.

La pega és que el ritme s'alenteix. Segons les xifres de Brysbaert, als 20 anys la persona mitjana ha acumulat uns 42.000 lemes, i els quaranta anys següents n'hi afegeixen uns 6.000. Les paraules continuen arribant, a un ritme molt més lent que abans dels 20, i per això els cinc hàbits que segueixen miren de treure més profit de cada trobada.

1. Llegeix més que no parles

La conversa és una font pobra de paraules noves. En una anàlisi molt citada, Hayes i Ahrens (1988) van comptar quantes paraules rares surten per cada 1.000 paraules en diferents tipus de llengua, totes en anglès. «Rara» vol dir aquí una paraula de fora de les 10.000 més freqüents, més o menys una paraula que un alumne de quart a sisè de primària no coneixeria. Cunningham i Stanovich en van reproduir les xifres el 1998 en un article per a docents; el gràfic mostra algunes de les categories de la seva taula:

Gràfic de barres de paraules rares per cada 1.000 paraules. Text escrit: resums científics 128,0, diaris 68,3, revistes 65,7, llibres per a adults 52,7, llibres infantils 30,9. TV i llengua parlada: declaració d'un perit en un judici 28,4, televisió per a adults en horari de màxima audiència 22,7, titulats universitaris parlant amb amics 17,3

Font: Hayes i Ahrens (1988), taula 1 de Cunningham i Stanovich (1998). Vuit de les tretze categories de la taula.

Els titulats universitaris que parlaven amb amics i parelles feien servir 17,3 paraules rares per cada 1.000. Els llibres per a adults en tenien 52,7, i els diaris, 68,3. Fins i tot els llibres infantils tenien més paraules rares que la televisió per a adults en horari de màxima audiència. Com diuen Cunningham i Stanovich, «la conversa no substitueix la lectura».

L'equip de Brysbaert va arribar a una idea semblant amb un model. Als 20 anys, algú que només hagués rebut llengua a través de la conversa social s'hauria trobat unes 81.000 formes de paraula diferents; algú que llegís sense parar, unes 292.000. Ningú no viu en cap dels dos extrems, però la distància mostra fins a quin punt el teu vocabulari depèn del que llegeixes.

Els hàbits de lectura i les habilitats lingüístiques també van de bracet al llarg del temps. Una metaanàlisi de 99 estudis de Mol i Bus (2011) va trobar que el lligam entre la lectura per plaer i les habilitats de llengua oral es feia més fort amb l'edat: l'exposició a textos escrits explicava el 12 % de la variància en infants de preescolar i el 34 % en estudiants universitaris. És una correlació, no la prova que la lectura causés la diferència, tot i que les autores defensen que l'una alimenta l'altra.

Què en pots fer:

  • Llegeix un graó més amunt. Si sobretot llegeixes titulars, prova amb reportatges llargs. Si llegeixes novel·la, afegeix-hi assaig. Els textos sobre un tema especialitzat són plens de paraules que no sentiràs a l'hora de sopar.
  • Canvia de tema de tant en tant. Cada camp té el seu vocabulari, i un tema nou en porta una tanda.
  • Els audiollibres compten. Un llibre llegit en veu alta té les mateixes paraules que el llibre imprès. La taula compara les paraules de cada tipus de llengua, no si les veus o les sents.

2. Endevina pel context i després comprova-ho

Llegint s'aprenen moltes coses sense consultar res. Una metaanàlisi de 20 experiments de Swanborn i de Glopper (1999) va trobar que els alumnes aprenien al voltant del 15 % de les paraules desconegudes que es trobaven en una lectura normal. Entre els factors que hi influïen hi havia la capacitat lectora de cada alumne i la quantitat de text que envoltava la paraula.

Un 15 % també vol dir que, la majoria de vegades, amb una sola trobada no n'hi ha prou. La mateixa anàlisi va trobar que els resultats depenien de fins a quin punt els tests detectaven un coneixement parcial de la paraula. Encaixa amb una experiència habitual: després d'una trobada pots tenir una idea aproximada del que vol dir una paraula, prou per continuar llegint, no prou per fer-la servir. Comprovar-ho omple la resta. En una revisió sobre l'ensenyament de vocabulari amb infants, Stahl i Fairbanks (1986) van trobar que els mètodes més eficaços donaven tant la definició com la paraula en context; endevinar-la per la frase i després llegir l'entrada del diccionari et dona totes dues coses.

Què en pots fer:

  • No t'aturis a cada paraula. Marca-la (un punt de llapis, un subratllat, una nota al mòbil) i continua llegint.
  • Primer, endevina. Abans de buscar-la, decideix què creus que vol dir. Són uns segons i saps fins a quin punt t'hi has acostat.
  • Comprova-ho al final del capítol o de l'article. Llegeix l'entrada sencera, no només la primera accepció: l'exemple i l'etimologia sovint diuen el que la definició no diu.
  • Guarda't la frase. Apunta la paraula amb la frase on l'has trobada. Com es fa servir una paraula és part del que vol dir.

3. Aprèn les peces de les paraules

Moltes paraules que semblen noves estan fetes de peces que ja coneixes. Nagy i Anderson (1984) van calcular que per cada paraula que aprèn un infant n'hi ha de mitjana entre una i tres de relacionades que també hauria de poder entendre, segons com sàpiga aprofitar el context i l'estructura de la paraula. La seva estimació era per a infants que llegien textos escolars en anglès, però les paraules emparentades comparteixen peces a qualsevol edat i en qualsevol llengua.

El verb llatí dīcere, «dir», n'és un bon exemple, i en català el tenim a tocar. Segons el Diccionari català-valencià-balear:

ParaulaDel llatíLiteralment
predirpraedīcere (prae- «abans» + dīcere)dir abans
contradircontradīceredir en contra
veredictevēre dictumdit en veritat

El mateix verb dir ve de dīcere, i l'arrel també és a dictar i a diccionari, que el mateix diccionari fa venir del llatí dictare i del llatí medieval dictionarium. Quan l'has vista en unes quantes paraules, ja tens avantatge amb la següent.

Fins a quin punt està demostrat que estudiar les peces de les paraules ajuda? Una metaanàlisi de Goodwin i Ahn (2013) de 30 estudis sobre l'ensenyament de la morfologia en anglès va trobar un efecte moderat en el vocabulari (una mida de l'efecte mitjana de 0,34). Aquells estudis eren amb infants en edat escolar, i els efectes eren més grans com més petits eren els alumnes, de manera que hi ha poques proves directes en adults. El cost, però, és baix: llegir la línia de l'etimologia quan busques una paraula són uns segons.

Què en pots fer: quan comprovis una paraula, apunta'n l'arrel i dues o tres paraules més que la comparteixin. Amb el temps, agrupa les teves paraules per arrel en lloc de per ordre alfabètic.

4. Torna't a trobar les paraules noves

Amb una sola trobada, poques vegades n'hi ha prou. Una metaanàlisi d'Uchihara, Webb i Yanagisawa (2019) va reunir 26 estudis correlacionals i va trobar una relació de mida mitjana (r = 0,34) entre quantes vegades els aprenents es trobaven una paraula i fins a quin punt l'aprenien. Aquells estudis eren amb aprenents d'una segona llengua; Stahl i Fairbanks van arribar a una conclusió semblant sobre l'ensenyament amb infants, i van trobar que els mètodes eficaços oferien «més d'una o dues exposicions» a cada paraula.

Una part de la repetició arriba sola si llegeixes diverses coses sobre un mateix tema, perquè cada camp reutilitza els seus termes. La resta la pots organitzar tu: una llista que rellegeixes, o targetes. Si vols un sistema per repassar targetes amb intervals cada vegada més llargs, la nostra guia del sistema Leitner te l'explica, amb una plantilla per imprimir.

5. Fes servir les paraules

Reconèixer una paraula quan la llegeixes i fer-la servir quan escrius o parles són habilitats diferents, i la segona necessita pràctica pròpia. Hulstijn i Laufer (2001) van donar a aprenents d'anglès deu paraules desconegudes en tres tasques: llegir un text, llegir-lo i omplir-hi els buits amb les paraules, o escriure una redacció amb elles. La retenció va ser més alta amb la redacció, més baixa amb la lectura i els buits, i encara més baixa només amb la lectura. Els participants aprenien l'anglès com a llengua estrangera i les tasques duraven temps diferents, així que pren-t'ho com una pista, no com una garantia.

Què en pots fer:

  • Escriu una frase teva per a cada paraula nova, sobre alguna cosa de la teva vida i no un exemple de llibre de text.
  • Fes-la servir en un parell de dies, en un correu, en un missatge o en veu alta.
  • Mira'n la pronunciació al diccionari abans de dir en veu alta una paraula nova, i després digues-la unes quantes vegades.

Una setmana que ho ajunta tot

Cap dels estudis de dalt no prescriu cap horari. Aquesta és una manera d'encabir els cinc hàbits en una setmana qualsevol:

QuanQuèTemps
Cada diaLlegeix una cosa una mica més densa que de costum; marca les paraules que no coneguis20 min
Després de llegirEndevina i comprova dues o tres paraules; guarda't la frase i l'arrel5 min
Dos cops per setmanaEscriu una frase teva per a cada paraula recent10 min
DiumengeRellegeix la llista de la setmana; treu-ne les que ja reconeixes d'una ullada10 min

Dues o tres paraules al dia poden semblar molt poca cosa. Per fer-se'n una idea, l'estimació de Brysbaert per a l'adult mitjà és d'una paraula nova cada dos dies, tot i que comprovar una paraula no és el mateix que quedar-se-la. Una llista curta, a més, és més fàcil de mantenir durant mesos.

Què pot fer una app i què no

WordShot és una app que et dona cinc paraules noves al dia en cartes. Cada carta té una definició, un exemple, l'etimologia i el diccionari i el lema d'on surt la paraula. Les paraules noves tornen en cinc caixes de repàs, de l'endemà fins a un mes després, i cada tres cartes noves una pregunta et demana que triïs la definició bona entre tres.

Això coincideix amb alguns dels hàbits de dalt: definició i exemple junts, l'origen de la paraula i tornar-la a veure. La resta no la cobreix. Les paraules surten del banc propi de WordShot, escrit a partir del diccionari normatiu de cada llengua, no del que estàs llegint, així que no substitueix la lectura ni les paraules que reculls tu. I no et fa escriure ni dir les paraules en frases teves. WordShot és només per a iPhone i iPad.

Preguntes freqüents

És massa tard per millorar el vocabulari d'adult?

No. Segons l'estimació de Brysbaert i col·laboradors, la persona mitjana continua sumant paraules entre els 20 i els 60 anys, i la metaanàlisi de Verhaeghen va trobar que els adults grans treien més nota que els joves en els tests de vocabulari. El ritme és més lent que a la infància, i per això els hàbits ajuden més que esperar que les paraules arribin soles.

Llegir millora el vocabulari?

La lectura et posa davant de moltes més paraules rares que la conversa o la televisió. Que te les quedis és una altra qüestió: a la metaanàlisi de Swanborn i de Glopper, els alumnes aprenien al voltant del 15 % de les paraules desconegudes que es trobaven llegint, així que les paraules que comproves i et tornes a trobar són les que tenen més possibilitats de quedar-se.

Com puc millorar el vocabulari sense llegir?

Els audiollibres tenen les mateixes paraules que el llibre imprès, així que són el substitut més proper. El discurs formal és un terme mitjà: a les xifres de Hayes i Ahrens, la declaració d'un perit en un judici tenia més paraules rares que la televisió en horari de màxima audiència o que els titulats parlant amb amics, tot i que moltes menys que el text escrit.

Quantes paraules sap un adult de mitjana?

Depèn de com es comptin. Brysbaert i col·laboradors calculen uns 42.000 lemes (entrades de diccionari) per a un nord-americà mitjà de 20 anys, i uns 48.000 als 60, amb molta diferència d'una persona a una altra. Són xifres de l'anglès.

Com començo a fer servir paraules noves quan parlo?

Primer escriu una frase amb la paraula, i després fes-la servir en un missatge o en una conversa en un parell de dies. Mira'n la pronunciació al diccionari abans de provar-la en veu alta. A l'estudi de Hulstijn i Laufer, els aprenents que escrivien amb les paraules noves en retenien més que els que només les llegien.

Quant de temps cal per millorar el vocabulari?

Cap estudi no dona un termini per a una persona concreta, i els estudis de dalt no han seguit adults que fessin aquests hàbits. Com a referència, Brysbaert i col·laboradors calculen que l'adult mitjà afegeix una paraula cada dos dies: el vocabulari canvia en mesos i anys, no en dies.

Fonts

Les cites en anglès són traducció nostra.

  • Brysbaert, M., Stevens, M., Mandera, P. i Keuleers, E. (2016). «How many words do we know? Practical estimates of vocabulary size dependent on word definition, the degree of language input and the participant's age». Frontiers in Psychology, 7, 1116. doi:10.3389/fpsyg.2016.01116, consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Verhaeghen, P. (2003). «Aging and vocabulary score: A meta-analysis». Psychology and Aging, 18(2), 332-339. doi:10.1037/0882-7974.18.2.332, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Cunningham, A. E. i Stanovich, K. E. (1998). «What reading does for the mind». American Educator, primavera-estiu de 1998, taula 1, consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Hayes, D. P. i Ahrens, M. G. (1988). «Vocabulary simplification for children: A special case of 'motherese'?». Journal of Child Language, 15(2), 395-410. doi:10.1017/S0305000900012411; xifres tal com les reprodueixen Cunningham i Stanovich (1998).
  • Mol, S. E. i Bus, A. G. (2011). «To read or not to read: A meta-analysis of print exposure from infancy to early adulthood». Psychological Bulletin, 137(2), 267-296. doi:10.1037/a0021890, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Swanborn, M. S. L. i de Glopper, K. (1999). «Incidental word learning while reading: A meta-analysis». Review of Educational Research, 69(3), 261-285. doi:10.3102/00346543069003261, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Stahl, S. A. i Fairbanks, M. M. (1986). «The effects of vocabulary instruction: A model-based meta-analysis». Review of Educational Research, 56(1), 72-110. doi:10.3102/00346543056001072, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Nagy, W. E. i Anderson, R. C. (1984). «How many words are there in printed school English?». Reading Research Quarterly, 19(3), 304-330. doi:10.2307/747823, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Goodwin, A. P. i Ahn, S. (2013). «A meta-analysis of morphological interventions in English: Effects on literacy outcomes for school-age children». Scientific Studies of Reading, 17(4), 257-285. doi:10.1080/10888438.2012.689791, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Uchihara, T., Webb, S. i Yanagisawa, A. (2019). «The effects of repetition on incidental vocabulary learning: A meta-analysis of correlational studies». Language Learning, 69(3), 559-599. doi:10.1111/lang.12343, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Hulstijn, J. H. i Laufer, B. (2001). «Some empirical evidence for the involvement load hypothesis in vocabulary acquisition». Language Learning, 51(3), 539-558. doi:10.1111/0023-8333.00164, resum consultat el 20 d'octubre de 2026.
  • Institut d'Estudis Catalans, Diccionari català-valencià-balear, «predir», «contradir», «veredicte», «dir», «dictar» i «diccionari», consultat el 20 d'octubre de 2026.

← Torna al blog