El sistema Leitner: com funciona, quin calendari i una plantilla
Per què cap guia no coincideix en el calendari Leitner, un pla de cinc caixes per començar avui i una plantilla per imprimir amb graella setmanal.
Foto: MIKE STOLL / Unsplash
El sistema Leitner serveix per decidir quines targetes has de repassar avui. Les targetes es guarden en caixes numerades. Si n'encertes una, puja una caixa i la tornes a veure més tard; si la falles, torna a la caixa 1, que es repassa cada dia. Les fàcils van quedant al fons i deixen de robar-te temps; les que se't resisteixen tornen una vegada i una altra fins que deixen de resistir-se.
Això és tot el mecanisme. El que no està clar és el calendari: cada quan toca cada caixa. No hi ha cap resposta oficial i les guies que trobaràs no coincideixen. Aquí tens un calendari de cinc caixes que ens sembla un bon punt de partida, el perquè de cada interval i una plantilla que pots copiar en paper aquest mateix vespre.
D'on surten les caixes
Sebastian Leitner, periodista científic alemany, va descriure el mètode al llibre So lernt man lernen («Així s'aprèn a aprendre»), publicat per Herder a Friburg de Brisgòvia el 1972.
La caixa original no anava per dies. Era una sola caixa llarga dividida en compartiments d'amplada creixent (la Viquipèdia anglesa en dona 1, 2, 5, 8 i 14 cm), i repassaves un compartiment quan s'omplia. Com que els del fons eren més amples, les targetes d'allà esperaven més. El calendari era una conseqüència de la forma de la caixa.
Les guies que trobaràs a internet expliquen, en canvi, la versió per calendari: caixes separades, cadascuna amb uns dies fixos de repàs. És la que fa servir aquest article.
Com funciona, pas a pas
- Fes les targetes. Una pregunta per targeta i la resposta al dors. Un sol concepte o una sola paraula per targeta: si n'hi poses tres i n'encertes dues, no sabràs on posar-la.
- Tot comença a la caixa 1. Les targetes noves sempre van a la primera caixa.
- Repassa les caixes que toquen avui. Respon en veu alta o en un paper abans de girar la targeta. Més val ser honest que ràpid.
- Si l'encertes, puja una caixa. Una targeta de la caixa 2 passa a la 3. Les de l'última caixa s'hi queden o es retiren a una pila de «fetes», com prefereixis.
- Si la falles, torna a la caixa 1. No una caixa avall: fins a baix de tot. És la regla tal com la descriuen la Viquipèdia i la guia de Drillster que surt més avall.
- Afegeix targetes noves a poc a poc. La caixa 1 és on hi ha la feina de cada dia. Si no para de créixer, deixa d'afegir-ne uns quants dies.

Hi ha qui suavitza la regla 5 i fa baixar la targeta fallada només una caixa. Els repassos pesen menys, però una targeta que de debò has perdut trigarà unes quantes voltes a rebre l'atenció que necessita. Nosaltres, almenys al principi, mantindríem la versió estricta.
Quin calendari? Cadascú en diu un
Mira tres explicacions conegudes i en trobaràs tres de diferents:
| Font | Caixes | Intervals |
|---|---|---|
| Viquipèdia anglesa, «Leitner system» | 3 | cada dia, cada 3 dies, cada 5 dies |
| Blog de Drillster (en castellà) | 5 | cada dia, cada 2 dies, cada 4 dies, cada setmana, cada mes |
| Brainscape Academy | no fix | la caixa 1 cada dia i després més espaiat; diu que el calendari exacte varia |
Cap no és incorrecte. La caixa de Leitner anava per mida de compartiment, no per dies, i cadascú ha omplert el buit a la seva manera.
El que sí que dona la recerca és una direcció. Cepeda i col·laboradors (2006, Psychological Bulletin) van reunir 839 avaluacions de 317 experiments sobre la pràctica espaiada en tasques de record verbal, com aprendre llistes de paraules i dades. La seva anàlisi indica que l'interval entre sessions i el temps durant el qual vols retenir una cosa actuen junts: l'interval que donava millors resultats creixia com més llarg era el període de retenció. És la lògica d'una caixa Leitner: intervals curts per a les targetes que acabes de conèixer i més llargs per a les que has encertat unes quantes vegades seguides.
Dues revisions més àmplies van en el mateix sentit. Dunlosky i col·laboradors (2013) van valorar deu tècniques d'estudi habituals, i la pràctica espaiada va ser una de les dues úniques que van rebre la qualificació d'utilitat més alta (l'altra, posar-se a prova). Kang (2016) va revisar la recerca sobre l'espaiament per a docents i en conclou que repartir les repeticions en el temps dona un aprenentatge més durador que concentrar-les, sobretot quan cada repetició és una petita prova. Una caixa de targetes fa totes dues coses: sessions espaiades, i cada repàs és un examen petit. Són mitjanes de molts estudis, no una promesa del que li passarà a cadascú.
El que cap d'aquests articles no et dona és un calendari per a la teva capsa de sabates. Qualsevol calendari que triïs és una suposició raonable, no un resultat de laboratori.
El calendari que proposem
Cinc caixes, amb intervals que gairebé es dupliquen a partir de la caixa 2:
| Caixa | Repàs | Interval |
|---|---|---|
| 1 | cada dia | 1 dia |
| 2 | dilluns i dijous | 3-4 dies |
| 3 | cada diumenge | 1 setmana |
| 4 | un diumenge sí i un no | 2 setmanes |
| 5 | el primer diumenge del mes | un mes, aproximadament |
Per què aquest:
- La caixa 1, cada dia, perquè les targetes noves i les fallades necessiten un interval curt, i perquè un costum diari és més fàcil de mantenir que una pauta que has de consultar.
- Intervals que, després de la caixa 2, gairebé es dupliquen, perquè segueixen la direcció de la recerca sobre l'espaiament sense fingir una precisió que una caixa de cartró no pot oferir.
- Dies fixos de la setmana, perquè «dilluns i dijous» no necessita cap full de càlcul. Posar les caixes 3, 4 i 5 en diumenge concentra els repassos llargs el dia que segurament tens més temps.
Si l'examen és d'aquí a tres setmanes, treu la caixa 5 i treballa amb quatre. Si la caixa 1 et demana més d'un quart d'hora al dia, afegeixes targetes més de pressa del que pots repassar: atura les noves fins que es buidi una mica.
Plantilla per imprimir
Imprimeix aquesta pàgina i queda't els fulls d'aquestes dues taules, o copia la fitxa de regles en una fitxa i enganxa-la a la tapa de la caixa.
La fitxa de regles
| Caixa | Repàs | Encert | Error |
|---|---|---|---|
| 1 | cada dia | a la caixa 2 | es queda a la 1 |
| 2 | dilluns i dijous | a la caixa 3 | torna a la 1 |
| 3 | cada diumenge | a la caixa 4 | torna a la 1 |
| 4 | un diumenge sí i un no | a la caixa 5 | torna a la 1 |
| 5 | 1r diumenge del mes | s'hi queda o la retires | torna a la 1 |
La graella setmanal
Cada casella diu quines caixes toquen aquell dia; marca-la quan les hagis fet. Dues setmanes per full, perquè la caixa 4 hi tingui lloc; la caixa 5, entre parèntesis, només el primer diumenge del mes.
| Dia | Setmana A | Setmana B |
|---|---|---|
| Dilluns | ☐ 1, 2 | ☐ 1, 2 |
| Dimarts | ☐ 1 | ☐ 1 |
| Dimecres | ☐ 1 | ☐ 1 |
| Dijous | ☐ 1, 2 | ☐ 1, 2 |
| Divendres | ☐ 1 | ☐ 1 |
| Dissabte | ☐ 1 | ☐ 1 |
| Diumenge | ☐ 1, 3, 4, (5) | ☐ 1, 3, (5) |
Què et cal: cinc caixes petites o sobres (o una capsa de sabates amb quatre separadors de cartró), fitxes i un llapis. Numera bé les caixes. Si un dia te'l saltes, fes les caixes del dia i continua; no intentis recuperar dos dies de cop.
Caixes Leitner o Anki?
Anki és un programa de targetes amb què sovint es compara la caixa Leitner, i la diferència és qui decideix l'interval.
La caixa Leitner programa per caixa: totes les targetes de la caixa 3 tenen el mateix interval. Anki programa cada targeta per separat. Segons la seva documentació, l'algorisme original es basa en el SuperMemo 2 (SM-2), amb canvis propis, i la «facilitat inicial» d'una targeta és de 2,50 per defecte: cada resposta «Good» multiplica l'interval per dos i mig, més o menys. Des de la versió 23.10, Anki també ofereix FSRS (Free Spaced Repetition Scheduler), que estima com recordes cada targeta i la programa perquè, quan torni, tinguis una probabilitat triada de recordar-la; la «retenció desitjada» és del 90 % per defecte. Cada resposta es puntua amb un dels quatre botons, no amb un simple encert o error.
| Caixa Leitner | Anki | |
|---|---|---|
| Qui posa l'interval | tu, per caixa | el programa, per targeta |
| Resposta | encert o error | quatre botons (Again, Hard, Good, Easy) |
| Què et cal | targetes, caixes i un llapis | una aplicació i uns quants ajustos |
| Piles grans (milers de targetes) | es fa feixuc | ho porta bé |
| Sense pantalles | sí | no |
La nostra opinió: amb uns quants centenars de targetes, si les vols escriure a mà o si ho prepares per a un infant, el paper és més senzill i veus el progrés en forma de piles. Amb milers de targetes o amb una data d'examen fixa, la programació per targeta d'Anki probablement t'estalviarà temps, i això sol compensar l'esforç d'aprendre'n els ajustos.
On encaixa WordShot
WordShot aplica la mateixa idea de caixes a les paraules. Les seves cinc caixes de repàs són l'endemà, tres dies, una setmana, dues setmanes i un mes. Cada tres cartes noves entra una pregunta: una paraula i tres definicions, una de bona. Si l'encertes, la paraula puja de caixa; si falles, torna a la primera, com mana la regla estricta de Leitner. Cada dia en surten cinc de noves, més les que toca repassar.
Té dos límits que val la pena saber. WordShot treballa amb el seu propi banc de paraules, escrites a partir del diccionari normatiu de cada llengua, i cada carta diu de quin diccionari i de quin lema surt. Si el que has de repassar és una llista teva, com els termes d'un examen o un tema del llibre, la plantilla de dalt o Anki hi van més directes. I WordShot és només per a iPhone i iPad; no hi ha versió per a Android.
Preguntes freqüents
Quantes caixes ha de tenir un sistema Leitner?
Entre tres i cinc és el més habitual. Amb tres en tens prou per a un objectiu curt, com un examen d'aquí a dues setmanes. Amb cinc hi caben intervals d'un mes, que van bé per a allò que vols retenir més temps.
Què passa si fallo una targeta de l'última caixa?
A la versió estricta, torna a la caixa 1, com qualsevol altra fallada. Sembla dur, però una targeta que has perdut al cap d'un mes torna a necessitar intervals curts.
Puc fer servir el sistema Leitner sense caixes?
Sí. Sobres, piles lligades amb una goma o una carpeta d'anelles amb separadors. L'important és saber a quina caixa és cada targeta i quines caixes toquen avui.
Quantes targetes noves he d'afegir cada dia?
Les que permetin que la caixa 1 sigui manejable. Un límit orientatiu: les que puguis repassar en deu o quinze minuts. Si la caixa 1 no para de créixer, afegeix-ne menys.
El sistema Leitner és el mateix que el repàs espaiat?
N'és una forma. El repàs espaiat és la idea general de repassar amb intervals cada vegada més llargs; la caixa Leitner és una manera senzilla i manual de fer-ho, i programes com Anki ho fan targeta per targeta amb un algorisme.
Fonts
Les cites en anglès són traducció nostra.
- Wikipedia, «Leitner system», consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Leitner, S. (1972). So lernt man lernen: angewandte Lernpsychologie, ein Weg zum Erfolg. Friburg de Brisgòvia: Herder. Fitxa al catàleg de la Deutsche Nationalbibliothek, consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Cepeda, N. J., Pashler, H., Vul, E., Wixted, J. T. i Rohrer, D. (2006). «Distributed practice in verbal recall tasks: A review and quantitative synthesis». Psychological Bulletin, 132(3), 354-380. doi:10.1037/0033-2909.132.3.354; resum a USF Digital Commons, consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Dunlosky, J., Rawson, K. A., Marsh, E. J., Nathan, M. J. i Willingham, D. T. (2013). «Improving students' learning with effective learning techniques». Psychological Science in the Public Interest, 14(1), 4-58. doi:10.1177/1529100612453266; resum a la nota de l'APS «Which study strategies make the grade?», consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Kang, S. H. K. (2016). «Spaced repetition promotes efficient and effective learning: Policy implications for instruction». Policy Insights from the Behavioral and Brain Sciences, 3(1), 12-19. doi:10.1177/2372732215624708, consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Manual d'Anki, «Deck Options», consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Manual d'Anki, «What spaced repetition algorithm does Anki use?», consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Drillster, «¿Sabías que … la repetición espaciada se aplicó por primera vez con un sistema de tarjetas?», consultat el 19 d'octubre de 2026.
- Brainscape Academy, «What Is the Leitner Method?», consultat el 19 d'octubre de 2026.
